El gripau rogallós

Una granota flotava damunt una flor
ventre al sol a caça de mosques
com una fulla verda a mig de un estany somnolent
treia la llengua ràpidament,
saludava la tarda amb un capbussó
d'estar quieta no atenia raó.

Amagat darrere dels joncs
un jove gripau tocava un violí
la dolça granota era a prop d'allí
asseguda a un racó i una mica cansada
no apreciava la serenada.


El gripau testarrut entonava un crac-crac,
la granota enfadada fugiva en el prat.
El seu cant se feia més i més sorollós
i a la fi de l'estiu acabava rogallós.