Sant Jordi

Església del Carme-14 de Abril de 2007

Coral Giner rendix homenatge a la Verge dels Desemparats

Des de València a l'Alguer

A l’Alguer tenim una còpia de la Mare de Déu del Desemparats donada per els Amics Valencians a la nostra ciutat l’any 1963. L’estàtua es troba dins l’Església del Carme, en la segona capella a mà dreta, coneguda amb el nom de Capella dels Genovesos. Sobre l’altar és encara visible l’antic escut de la República de Liguria.

Mare de Déu dels Desemparats

L’any 1885 fou declarada oficialment patrona de la ciutat de València. L’advocació s’originà a començements del segle XV per la confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats.
La iconografia es caracteritza pel cap inclinat avant, aixó feu que el poble l’anomenés la “Xeperudeta” i a la mà dreta sosté un lliri blanc. El nen al braç porta a les mans la creu de la futura Passió. Als peus de la imatge hi ha xiquets innocents agenollats, d’aquells que assassinà el rei Herodes.
La celebració de la festa a València té lloc el segon diumenge de maig. Durant la solemne Processó vespertina es cobrix el pas la Verge amb pètals de flors que els veïns tiren des dels seus balcons.

San Jordi i el drac - Paolo Uccello (1458-60)

SANT JORDI 23 de Abril

Sant Jordi gloriós

Sant Jordi tè una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.



Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Bona Pasqua!!

Dijous Sant-Arborament del Sant Crist

L'Alguer-Dijous Sant-Les cerques

Cantors- Crucifix

Cantors- Ecce Homo

Misteris- columna

Misteris- martell i tenalles

Castelsardo - Lunissanti (Dilluns Sant)

La Setmana Santa de Castelsardo és oberta per una processó religiosa molt commoventa. La primera missa és celebrada a l’alba en la Església rural de Santa Maria de Tergu, on hi ha la presentació del Misteris a la Verge. La processó de la Confraria de Santa Creu, seguida per els fidels es posa en marxa cap al bastió del castell. Al vespre els carrerors i les places són il·luminats per les llantiàs i dins l’obscuritat dels carrers del poble, els “germans” de la Confraria vestits de blanc i amb caputxas porten en les mans els Misteris de la Passió de Jesuscrist. La manifestació es caracteritza també per un cor format de dotze cantors que entonen himnes medievals amb melodies de la tradició vocal sarda.

...Silenci...

Una petita pregària per un Gran home