POEMA DE NADAL

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'angel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.


MIQUEL MARTÍ I POL

13 de desembre - Santa Llúcia

Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Nadal a l'Alguer

Bones Festes!!

Poema de Nadal (Popular)

El sol brilla
el cel és blau,
tot és alegria
el dia de Nadal.

Doneu-me un pollastre,
doneu-me torrons;
fem xerinola
i cantem cançons!

Cançons catalanes

Music Playlist at MixPod.com

El caganer

És la figura més característica de los pessebres de Catalunya i comença a ser coneguda mica en mica a tot el mon. Presenta variades tipologies: reis, pare Noel, pastors, jugadors de futbol, polítics…, tots ells realitzant la mateixa acció defecadora. En general es situa, en una zona allunyada del pessebre, darrera d’una arbre o casa. Tradicionalment es construïen d’argil.la. Els Caganers apareixen en els pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars fins al s.XIX.
Què significa? Adobaven la terra i proporcionaven prosperitat per l’any que tenia que entrar. A part de tot això, els caganers diuen molt del sentit de l’humor que tenim els catalans. Podríem dir, que després de Sant Jordi, el caganer, és la figura més emblemàtica de la mitologia catalana. No ens hem d’oblidar que això de “cagar” també ho fem en un altre costum nadalenc el "Caga Tió". On el tronc de l’arbre simbolitza la natura adormida durant l’hivern, però al colpejar-lo amb el bastó, “defeca” per abonar de nou la terra i reiniciar el cicle vital de la Natura.

CAGA TIO' - (Popular)

Caga tió,caga torró,
d'avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons que són més bons.
I si no vols cagar
et donaré un cop de bastó,
caga tió!