El gripau rogallós

Una granota flotava damunt una flor
ventre al sol a caça de mosques
com una fulla verda a mig de un estany somnolent
treia la llengua ràpidament,
saludava la tarda amb un capbussó
d'estar quieta no atenia raó.

Amagat darrere dels joncs
un jove gripau tocava un violí
la dolça granota era a prop d'allí
asseguda a un racó i una mica cansada
no apreciava la serenada.


El gripau testarrut entonava un crac-crac,
la granota enfadada fugiva en el prat.
El seu cant se feia més i més sorollós
i a la fi de l'estiu acabava rogallós.

Mar de plata

La lluna que s'aixeca
és com una gota caiguda
a dintre el mar
on habita una sirena
que canta les nits de lluna plena.

Les ones dansant segueixen el ritme
trencat per l'escuma de mar,
que ofega les paraules
oblidades en el seu fons
concerge de l'escriny dels records
que un dia tornaran
calant les xarxes de la memòria.

Fulles

Damunt la salvatge terra
les fulles que enjogassades porta el vent
formen una catifa groga i vermella
on se posa el peu descalç de la mort.

Tremola un arbre despullat
que demana ajuda alçant els braços al cel.

Cansat i ple d'arruges del temps
abandona l'escorça que més no té cos
i un bufatge de vent
arrosega lluny la seva pols.

La nit baixa

Mir la lluna que m'assembla
quan la nit estic desperta
una llum m'embriaga
la seva imatge és més clara.

He de seguir el meu somni
dins d'un llit encara intacta
la flama condueix en la obscuritat
i ara aquell llit coneix el secret:
el sorroll dels besos,
un respir imperfet.

Ningú al meu costat
solament l'abraçada d'un llençol blanc.